Als anys 40 i 50, l'Spanish Harlem, “El Barrio”, a Nova York es va transformar en el Melting Pot (“el gresol”) dins d'una ciutat que ja era un imant per a immigrants de tot el món. La Ciutat Que Mai Dorm de sobte va veure néixer als seus carrers més humils la fusió de músics cubans, porto-riquenys i dominicans que van anar construint primer el mític ambient del mambo dels anys 40 i 50, que connectava porta amb porta amb el jazz més experimental… Noms com Tito Puente, Tito Rodríguez i Machito van posar NYC al mapa com “L'Illa Més Nordenca del Carib”. I a poc a poc, els “salers” de la següent generació es van anar atrevint amb el so, la guaratxa, el txa-txa-txa, el boogaloo… ​ I amb la música, els boricues, els cubans i tots els llatins de NYC van anar adaptant també el seu ball des del casino o salsa cubana tradicional… De la forma espontània, de carrer, amb gust de “El Barrio”, a finals dels 70 i principis dels 80 neix de la mà d'Eddie Torres, ballarí d'origen porto-riqueny, una proposta que buscava donar forma a aquesta forma popular: així neix el Break On2 o, més col·loquialment, l'On2 o estil de salsa Nova York.